Mostrando entradas con la etiqueta Eva Bonet. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Eva Bonet. Mostrar todas las entradas

lunes, 12 de julio de 2010

EL DRAC

Faré un viatge.
Un viatge que no serà normal ni habitual, ni tan sols racional.
Viatjaré a través del temps, passaré pel cel, sortiré a l'espai,
faré la volta al sol, em cremaré amb els seus raigs i entraré en el seu nucli.
Absorbiré com energia tots els seus components i em convertiré en pluja brillant.
Sortiré de la Via Làctia, exploraré estrelles llunyanes,
adquiriré experiència, maduraré dins el més intens dels silencis,
entraré en un forat negre per convertir-me en drac, trauré foc per la gola,
rugiré en sortir a l'altre extrem de l'univers.
Em fondré amb els astres i les seves constel·lacions.
Estimaré Venus, lluitaré amb Mart, correré amb Mercuri,
reptaré Saturn, passejaré pels seus anells, lloaré Júpiter,
nedaré amb Neptú.

M’alimentaré del xai,
jauré amb Gèminis,
lluitaré amb Taure,
muntaré Sagitari i amb la seva fletxa derrotaré Lleó.
Em mofaré de Virgo,
massacraré l’Escorpí,
ofegaré Peixos, em passejaré amb Aquari
i, en les albors de l’aurora boreal, tornaré al cel.

Descansaré als núvols i baixaré a la terra,
visitaré els turons del món,
enfonsaré les muntanyes,
esclavitzaré els homes,
menjaré les seves entranyes,
seré el seu horror i el pitjor dels càstigs
perquè ells han de ser al meu servei.

Perquè jo sóc el drac,
aquell que cobreix els teus somnis amb foscos records,
amb suors nocturnes,
amb els teus més obscurs desitjos
i de la major malenconia.
Jo sóc el teu pitjor malson.

Sóc el drac,
matar-te vull i, si no, la teva ànima desitjo,
però alhora un tribut acceptaré. Que amb sang pagaràs
i així la meva set calmaràs,
donzella verge, de bellesa torbadora servirà,
per als meus capritxos complir i la teva vida,
continuar deixant-te seguir.

Arriba el dia,
el moment s'acosta,
ja sento el guirigall,
semblen, fins i tot contents,
il·lusos, aquests humans, que em creuen tan sols una mica amansat.
Descansant sols em trobo, del meu llarg vol per l'espai.
De moment em val,
compliré amb la meva part.
Llueix el sol amb esplendor, obro les meves escates a la seva calor,
mandra em fa tan sols haver de caminar.

Però no entenc aquesta discussió.
Ara sento crits a l'exterior.
Potser la dama es resisteixi, infeliç,
de res li servirà, ja que segur que la penso matar.

Estrany vestit porta la dama, brillant reflex,
no puc veure-li la cara.
Una ploma llueix en el seu cap, capa blanca li cobreix l'esquena,
cos de metall, sembla plata.
Res suficient la protegeix
perquè penso donar-li una bona llançada amb les meves urpes.
Magnífic cavall el que munta,
potser el deixi viure, si ella sola em sacia.

Aquí estic, doncs,
disposat a mostrar-me davant d'aquests ineptes,
inútils vides, útils animals.

Al sol mostraré tot el meu esplendor i així produiré major temor.
La brisa em saluda, els victors m'envolten, s'alegren,
per fi, descobreixen qui és el seu senyor.
Sí, perquè jo sóc el drac.


Mes, què succeeix?
I aquest dolor? D'on surt tant clam?
Què penja del meu cor? Què travessa la meva pell?
Ferit estic. Com és possible?
La dama surt corrents cap a mi, movent la seva cotilla,
cridant a més no poder: “maleït” - em diu,
no és dona, cavaller, més aviat.
I el seu cos de metall,
armadura forjada, amb capa guardonada,
travessa de nou el meu coll una altra vegada amb la seva llança.
Ferit estic, em moriré.

“Jo sóc el drac,
jo sóc el drac,
jo... jo... sóc... el drac”.

Al terra derrotat, amb el seu enorme cos empalat,
mana la seva sang ardent, que rega la terra complaent.
Un roser brolla en el lloc. El mal ha acabat.

Eva

viernes, 11 de junio de 2010

Abril Programa Radio Pallejà - 1a Part - (Eva Bonet, Teresa Riera, Rosa Juncadella, Isabel Milla)

Abril Programa Radio Pallejà - 2a Part - (Eva Bonet, Teresa Riera, Rosa Juncadella, Isabel Milla)

27/03/2010 Programa Radio Pallejà - 1a Part - (Eva Bonet, Teresa Riera, Rosa Juncadella, Isabel Milla)

05/03/2010 Programa Radio Pallejà - 1a Part - (Rosa Juncadella, Lara Pi, Eva Bonet)

05/03/2010 Programa Radio Pallejà - 2a Part - (Rosa Juncadella, Lara Pi, Eva Bonet)

09/04/2010 Programa Radio Pallejà - 2a Part - (Higinio San Millán, Nuria Mas,Eva Bonet)

09/04/2010 Programa Radio Pallejà - 1a Part - (Higinio San Millán, Nuria Mas,Eva Bonet)

03/04/2010 Programa Radio Pallejà - 1a Part - (Teresa Riera, Rosa Juncadella, Eva Bonet)

03/04/2010 Programa Radio Pallejà - 2a Part - (Teresa Riera, Rosa Juncadella, Eva Bonet)

jueves, 10 de junio de 2010

SIGUIENDO EL VIAJE

A partir del tiempo, dejo que fluya dentro de mi toda mi vida de forma relajada, con el caminar tranquilo del que ha pisado ya algunos baches, del que ha tropezado y se ha caído, con algunos morados todavía frescos y otros ya lejanos, blandiendo sus cicatrices como escudo, sintiéndose más inmune pero sin olvidar nunca el principio y con la esperanza de no llegar demasiado pronto al final, vaciando el saco de las fútiles pasiones y aligerando la espalda de pesados rencores. Levantando una sonrisa discreta, tímida y sincera, fresca tonalidad que cubre los rostros de los que ya duermen sin sueños, de los que dejaron de juzgar y dar consejos, de los que ganaron rindiéndose a sus deseos.
Y aún así continúa mi empeño de soñar en un mundo para todos placentero, siendo el cinismo una máscara para seguir a veces viviendo.

Eva Bonet. 20/03/2010

sábado, 5 de junio de 2010

ALMA REDONDA

Alma redonda, vuelo lejano
no intentes entender,
solo deja el agua brotar, acariciando tu mano.
Alma redonda, sol de estaño
siente la espuma, inundando tu espacio.
Alma redonda, arena flotando
no quieras saber y cierra los ojos
respira soñando.
Alma redonda, sabor salado
fruta del mar, no quieras vencer,
ya has ganado.
Alma redonda, trepa al árbol
oye la brisa que corre a tu lado,
qué más da a donde irá, solo siéntela.
Alma redonda, no hay razón,
qué más importa,
solo, tú y yo.

Eva Bonet.13/04/2010

viernes, 14 de mayo de 2010

COMENÇAMENT

A partir del temps, deixo que flueixi dins meu tota la meva vida,
de forma relaxada, amb el caminar tranquil de qui ha trepitjat ja alguns sots, ha ensopegat i ha caigut.

Amb alguns morats encara frescos i altres ja llunyans,
brandint les meves cicatrius com a escut, sentint-me més immune, però sense oblidar el principi, i amb l’esperança de no arribar massa aviat al final.

Buidant el sac de les fútils passions i alleugerint l’esquena de pesades rancúnies.

Aixecant un somriure discret, tímid i sincer, fresca tonalitat que cobreix els rostres dels que ja dormen sense mal sons,
dels que van deixar de jutjar i donar consells,
dels que van guanyar rendint-se als seus desitjos.

I encara i així continua la meva convicció de seguir somiant en un món per a tots agradable, sent el cinisme sols una màscara a vegades usada per continuar vivint.

Sóc un començament, sempre sóc un començament.

Eva

martes, 13 de abril de 2010

ME LLAMO BENAT

Me llamo Benat,
Vivo al lado de un rio enorme que acaba en un triángulo (delta, creo que le llaman) todavía mayor. Me gusta pensar que es mi río… Es ancho, largo hasta donde puedo ver, azul oscuro en invierno y verde dorado en verano. Me gusta bañarme en sus aguas y jugar con mis amigos. También intentamos pescar algún pez que vaya distraído, a veces hasta con piedras. No lo conseguimos muchas veces pero ¡vaya si nos reímos¡.
Mi casa no es muy grande, pero me gusta cuando el sol entra dentro y lo llena todo. Es fantástico tener tanta luz.
Tengo dos hermanos, bueno, somos en total tres chicos y una chica, pero el mayor hace mucho tiempo que se fue.
Mi madre es una mujer muy ocupada, trabaja fuera de casa, organiza, dirige, hace de todo y aún así siempre está contenta.
Ayer fue mi cumpleaños, cumplí ocho años, fue increíble, vinieron todos mis amigos a casa. Hicimos una gran fiesta, me regalaron una carretilla casi tan grande como yo y jugamos a llevarnos los unos a los otros.
Desde mi casa, veo la otra orilla del rio y muchos días cuando ya anochece y he acabado mis tareas, me quedo mirando los grandes edificios y las casas blancas y lujosas que hay al otro lado. Hay casas que tienen barcos aparcados delante,
Una vez, estuve en una de esas casas, el suelo brillaba tanto que parecía que lo habían limpiado con rayos de sol; había una fiesta con un montón de gente elegante y mucha comida, ¡me divertí tanto! De vez en cuando oigo la música de otras fiestas y me encanta recordar aquel día.
Yo no puedo todavía asistir a esas fiestas, soy muy pequeño, pero sé que algún día me compraré un gran traje y volveré… Mi madre dice que deje de soñar.
 
Me llamo Benat, me parece que ya lo he dicho.
Vivo en Brasil, en una ciudad muy grande, al lado de un río todavía más grande. Mi casa está hecha de trozos de plástico, cartones y chatarra. Todo lo que necesito lo encuentro cerca ya que vivo en un basurero. Cada día me levanto pronto y vamos mis hermanos y yo a recoger basura para luego venderla, mientras mi madre va a limpiar esas casas tan blancas y bonitas. A veces, si ha sobrado comida a los señores, nos trae algo a nosotros. Ese día es como una fiesta. Mi madre es muy joven pero parece mayor, está cansada, y sé que le da mucha pena por nosotros, sé que cuando piensa que dormimos algunas noches, llora.
Mi hermano mayor se marchó para formar parte de una banda. No sabemos nada de él, espero que esté vivo. Mi padre se cansó y  también se fue, pero casi mejor ,la verdad, siempre estaba enfadado y bebía mucho,
Mi carretilla nueva es estupenda, me cabe más basura y no tengo que ir arrastrándola como antes y no me duelen tanto los brazos por la noche.
Me gustaría ir al colegio, pero no puedo, tengo que ayudar en casa.
Un día, un padre vino a nuestro pueblo. Nos explicó que todos nosotros teníamos derecho a vivir. Me acuerdo que pensé, “Sí, cómo me gusta vivir, pero como me gustaría no tener que coger basura entre las ratas, poder llevar suficiente dinero para que mi mama descansara, volver a ver a mi hermano, ir al colegio".
Sí, sé que tengo derecho a vivir, pero quién decidió y cuándo cómo usar mi derecho a vivir.

Me llamo Benat, sí, ya sé que lo he dicho,

Eva Bonet