LA MASIA

Mans tremoloses de dits torts, obren la gran portalada que grinyola deixant escapar una olor penetrant, inconfusible.
Mobles coberts de pols, cortines descolorides, llibres amuntegats, joguines enteranyinades...
Corredisses, rialles i una il•lusió.
- Aquesta era la meva habitació, des d’ara, serà la teva.

                                                                                                                                 M. N. Prats


Segon premi al consurs de microcontes cel·lebrat el dia 13 de juliol a Pallejà

LA FALDILLA

Oh! quins temps aquells... Pels matins jo sempre amb presses i la meva filla romancejant.

Jo li tenia preparada la roba als peus del llit, a l‘hivern millor pantaló, però ella, sempre volia faldilles i rondinava i rondinava i no s’acabava de vestir mai.

Sempre arribava tard a l’escola per culpa de la dèria de les faldilles.

Un dia jo tenia més pressa que de costum, era especialment important que no arribés tard on anava (tenia una entrevista de treball) i encara que el matí m’havia semblat molt fred perquè els vidres de casa ploraven d’allò més, vaig cedir i li vaig posar la faldilla.

En sortir al carrer el fred se li va clavar a les cuixes com ganivets esmolats i amb una exclamació que es va sentir de lluny i va fer girar uns que passaven a prop, va córrer cames ajudeu-me cap a dins del portal fregant-se les cuixes que li havien quedat ben vermelles pel fred.

Vam pujar corrent cap a casa a canviar la faldilla pel pantaló i ho va fer tan de pressa que encara que jo pensava que faríem tard vam arribar a temps totes dues, ella a l’escola i jo a l’entrevista.

Per cert, em van agafar i la nena a l‘hivern ja no va tornar a demanar posar-se faldilla mai més. Encara ara quan ho recordem es frega les cuixes i diu: Quin fred!



M. N. Prats

COM RECICLAR-HO TOT

Aviat hi haurà acadèmies per aprendre a reciclar i, igual com les d'aprendre a conduir, també et donaran un carnet.

Tothom estarà obligat a treure-se’l, si vol llençar les escombraries.

Ara diuen que posen multes, si no recicles bé. Una preocupació més, per si no en teníem prou amb això de la crisi. Abans dèiem, fent broma: “M’han abaixat el sou!” - i rèiem. “En lloc de cobrar el segon pis, cobro el primer, ha! ha! ha!”. -Semblava que feia gràcia.

Ara ja no en fa, de gràcia, perquè és real. Abaixen els sous cada cop més, i diuen que és per mantenir l’empresa activa i no haver de tancar-la, i t’hi avens per no perdre el lloc de treball.

El que passa és que això els del súper no ho saben i volen cobrar el que poses al cistell, i tu, pagues com pots, mentre vas pensant: “On anirà el tetrabrick de la llet? Al cartró o al plàstic? Que si em posen una multa, ja no entraré al súper, em quedaré als contenidors”.

M. N. Prats