viernes, 14 de mayo de 2010
EN LA NOCHE ESTRELLADA
En la noche estrellada de luna nueva,
mi niña dormida, relucientes estrellas la miran y observan.
Los rayos penetran, por los porticones
de su ventana entre abierta.
Su carita de ángel desprende destellos de color de rosa.
Sueña que te sueña, mi niñita sueña
que mamá despierta velara por ella.
Al llegar el alba, mi niña despierta
me busca, me mira, la miro,
de su tierna boquita, florece una mueca.
La estrecho en mis brazos, se acurruca en mi pecho,
me sigue mirando, me busca, encuentra mis senos,
me agarra, succiona. Al final me suelta, está satisfecha,
se queda dormida. El alba se aleja.
Cierro la ventana que estaba entreabierta.
Con el nuevo día, mi niña despierta.
En el bello jardín que da a la ventana
los jilgueros traviesos alborotan y cantan.
Mi niña atenta, escucha, se exclama, me llama.
Dejo mis quehaceres, me dedico a ella.
Cambio sus pañales, la abrazo, beso sus mejillas,
ella es mi vida, soy la vida de ella. La alimento de nuevo
sonríe feliz. La vida es bella.
A. RUEDA 24 / 2 / 2010
mi niña dormida, relucientes estrellas la miran y observan.
Los rayos penetran, por los porticones
de su ventana entre abierta.
Su carita de ángel desprende destellos de color de rosa.
Sueña que te sueña, mi niñita sueña
que mamá despierta velara por ella.
Al llegar el alba, mi niña despierta
me busca, me mira, la miro,
de su tierna boquita, florece una mueca.
La estrecho en mis brazos, se acurruca en mi pecho,
me sigue mirando, me busca, encuentra mis senos,
me agarra, succiona. Al final me suelta, está satisfecha,
se queda dormida. El alba se aleja.
Cierro la ventana que estaba entreabierta.
Con el nuevo día, mi niña despierta.
En el bello jardín que da a la ventana
los jilgueros traviesos alborotan y cantan.
Mi niña atenta, escucha, se exclama, me llama.
Dejo mis quehaceres, me dedico a ella.
Cambio sus pañales, la abrazo, beso sus mejillas,
ella es mi vida, soy la vida de ella. La alimento de nuevo
sonríe feliz. La vida es bella.
A. RUEDA 24 / 2 / 2010
LA MARE
És joveneta,
gairebé 90 anys,
ossos adolorits i cansats
són cicatrius d’una vida,
una rosa jo hi veig.
Al món em va portar
amb dolor i patiment
i ella va dir: és el meu fill, és el meu jardí.
90 roses té el jardí.
La seva vida dura va ser,
mals temps, mala època, va patir
temps de guerra i postguerra,
treball a la fàbrica i al camp
i a la llar tenir cura.
Amor de mare,
mai una queixa, mai un lament.
Plorant en silenci alguna vegada la veia,
què passa, mare? Preguntava.
Ella res em deia.
Mes jo sabia el que passava,
de la llar no era mestressa, minyona era.
Anys i anys com a mare em va cuidar.
Ara que velleta ja està,
jo de pare li vull fer.
Per aquell que ho desconeix,
Josepa es diu,
els amics Pepeta li diuen
i jo, el seu fill, Pepa li dic.
Gràcies, mare.
Anton Millàs
gairebé 90 anys,
ossos adolorits i cansats
són cicatrius d’una vida,
una rosa jo hi veig.
Al món em va portar
amb dolor i patiment
i ella va dir: és el meu fill, és el meu jardí.
90 roses té el jardí.
La seva vida dura va ser,
mals temps, mala època, va patir
temps de guerra i postguerra,
treball a la fàbrica i al camp
i a la llar tenir cura.
Amor de mare,
mai una queixa, mai un lament.
Plorant en silenci alguna vegada la veia,
què passa, mare? Preguntava.
Ella res em deia.
Mes jo sabia el que passava,
de la llar no era mestressa, minyona era.
Anys i anys com a mare em va cuidar.
Ara que velleta ja està,
jo de pare li vull fer.
Per aquell que ho desconeix,
Josepa es diu,
els amics Pepeta li diuen
i jo, el seu fill, Pepa li dic.
Gràcies, mare.
Anton Millàs
LOS NOMBRES DE MIS 6 NIETOS (Jacob, Erika, Sara, Claudia, Andrea y Bruno)
Seis son mis nietos.
Al primero
Jacob le pusieron.
Así se llama su padre,
su bisabuelo y cuando tenga un hijo,
le dirá su mujer, ¿Cómo le ponemos?
Y él dirá: Como yo,
como mi padre y como mi bisabuelo.
Este es el nacimiento de mi primer nieto,
y el nombre que le pusieron.
La segunda fue una niña.
Erika le dijeron.
No sé de donde sacaron
ese nombre
que a mí me costó aprenderlo.
Luego vino Sara,
un nombre cortito.
Se lo pusieron sus padres
porque les pareció bonito.
La cuarta fue Claudia.
Otro nombre que no es de la familia.
Pues cuando sus hermanas se enfadan
le llaman Claudita.
La quinta fue Andrea.
No sé de donde lo sacaron.
Yo creo que en la radio lo escucharon
Ellos esperaban un niño
para ponerle Adrián
pero vino una niña y tuvieron que cambiar
Andrea le pusieron
y bien bonito que está.
Y para terminar con los nombres
nació el más pequeño que Bruno le llamaron.
Todos fueron los nombres
que sus padres desearon.
Aquí termina la historia de mis seis nietos
y los nombres que sus padres les pusieron.
Para mí son los nombres más bonitos del mundo entero.
ISABEL MILLA
Al primero
Jacob le pusieron.
Así se llama su padre,
su bisabuelo y cuando tenga un hijo,
le dirá su mujer, ¿Cómo le ponemos?
Y él dirá: Como yo,
como mi padre y como mi bisabuelo.
Este es el nacimiento de mi primer nieto,
y el nombre que le pusieron.
La segunda fue una niña.
Erika le dijeron.
No sé de donde sacaron
ese nombre
que a mí me costó aprenderlo.
Luego vino Sara,
un nombre cortito.
Se lo pusieron sus padres
porque les pareció bonito.
La cuarta fue Claudia.
Otro nombre que no es de la familia.
Pues cuando sus hermanas se enfadan
le llaman Claudita.
La quinta fue Andrea.
No sé de donde lo sacaron.
Yo creo que en la radio lo escucharon
Ellos esperaban un niño
para ponerle Adrián
pero vino una niña y tuvieron que cambiar
Andrea le pusieron
y bien bonito que está.
Y para terminar con los nombres
nació el más pequeño que Bruno le llamaron.
Todos fueron los nombres
que sus padres desearon.
Aquí termina la historia de mis seis nietos
y los nombres que sus padres les pusieron.
Para mí son los nombres más bonitos del mundo entero.
ISABEL MILLA
MES DE MAYO
Años maravillosos que viví en mi tierra.En la primera quincena de mayo, en plena primavera, en el aroma se mezcla el olor a hierba recién cortada, a cal, a claveles, geranios, a patatas frescas que arrancaban en el mismo mes. Estos olores se unían después con los de los guisos de patatas con almejas. A mí, aquellos olores no se me olvidan.
Los caleros venían de otros pueblos. Me acuerdo que a primeros de mayo iban por las calles vendiendo con los burros cargados de cal viva en unos serones esparteros. Mi madre salía a la puerta de la calle y les compraba. Tenía en el corral una tinaja alfarera, ponía los terrones de cal en la tinaja y el agua y de momento empezaba a hervir y a dar unos borbotones. A mí me gustaba observarlo pero había que tener cuidado porque quemaba. Cuando se enfriaba, ya podías encalar o blanquear la casa como decíamos nosotros.
En el mes de mayo, como eran los días más largos, se aprovechaba para blanquear la casa y las fachadas. Mi madre, en el patio, tenía macetas de claveles y geranios y daba gloria de verlos tan floridos, con las plantas tan verdes y rojas como el mes de mayo lo requiere, sobre las paredes tan blancas.
¡Ay Lora, Lora del Rió!
En donde la cal rebrilla
y anuncia con señorío
que es Eulalia de Setefilla
y de esta villa.
EULALIA MILLA
Los caleros venían de otros pueblos. Me acuerdo que a primeros de mayo iban por las calles vendiendo con los burros cargados de cal viva en unos serones esparteros. Mi madre salía a la puerta de la calle y les compraba. Tenía en el corral una tinaja alfarera, ponía los terrones de cal en la tinaja y el agua y de momento empezaba a hervir y a dar unos borbotones. A mí me gustaba observarlo pero había que tener cuidado porque quemaba. Cuando se enfriaba, ya podías encalar o blanquear la casa como decíamos nosotros.
En el mes de mayo, como eran los días más largos, se aprovechaba para blanquear la casa y las fachadas. Mi madre, en el patio, tenía macetas de claveles y geranios y daba gloria de verlos tan floridos, con las plantas tan verdes y rojas como el mes de mayo lo requiere, sobre las paredes tan blancas.
¡Ay Lora, Lora del Rió!
En donde la cal rebrilla
y anuncia con señorío
que es Eulalia de Setefilla
y de esta villa.
EULALIA MILLA
LUGARES
Existen lugares que esperan al hombre en su penumbra,
lugares cargados de paciencia.
El tiempo sometido
a presencias tejidas con ovillos interminables.
Sueños que miran esos lugares,
el despertador vital del camino por sembrar.
Nubes de alegría techan esos lugares
que esperan en alacenas
la lluvia fructífera que regará las almas.
Lugares, preludio de sueños,
del saberse hacía alguna parte.
Blanco resplandor de lino,
maletas cargadas de olvidos.
Lugares esperan la llegada
de prometedores viajes.
Férreas estaciones o el mar,
aromas de bienestar envolviendo el paisaje
y la confirmación de alguna verdad.
Un billete sucio en cualquier estación
fue promesa algún día
quiso ser aljibe de agua verde,
trayectos zozobrar.
Lugares escritos,
perfumados de rosas
y el sol que ilumina,
perdida el alma entre líneas,
a todo errante que desea
saber algo más de su vida.
Lugares vacíos que esperan tu verdad.
Teresa Riera
lugares cargados de paciencia.
El tiempo sometido
a presencias tejidas con ovillos interminables.
Sueños que miran esos lugares,
el despertador vital del camino por sembrar.
Nubes de alegría techan esos lugares
que esperan en alacenas
la lluvia fructífera que regará las almas.
Lugares, preludio de sueños,
del saberse hacía alguna parte.
Blanco resplandor de lino,
maletas cargadas de olvidos.
Lugares esperan la llegada
de prometedores viajes.
Férreas estaciones o el mar,
aromas de bienestar envolviendo el paisaje
y la confirmación de alguna verdad.
Un billete sucio en cualquier estación
fue promesa algún día
quiso ser aljibe de agua verde,
trayectos zozobrar.
Lugares escritos,
perfumados de rosas
y el sol que ilumina,
perdida el alma entre líneas,
a todo errante que desea
saber algo más de su vida.
Lugares vacíos que esperan tu verdad.
Teresa Riera
ROSA FLAMEJADA
Rosa flamejada, cor al jardí del meu cos.
Ple d’il•lusions per aconseguir la pau,
jo valent m’hi vaig aventurar.
Ara visc amb l’angoixa de no tornar.
L’enemic armat, mai saps d’on sortirà
mes jo en llibertat o dins l’amagatall,
somniaré tornant-te a mirar .
Si visc, tornaré amb la meva amada;
si no visc, tu em somniaràs a mi.
Em trobaràs en el crepuscle de la nit
o en la brisa de la matinada fresca i clara,
a l’herba de les vores del camí
que un dia junts vam trepitjar,
a les branques verdes de molts arbres,
a l’escuma de les onades de la mar
i a l’aigua clara dels rierols,
al remolí del vent, i a la rosada del prat,
al caliu de les brases i al fum del foc.
I si més no els estels del cel i la claror del sol.
I aquesta Rosa flamejada
per sempre brillarà en el meu jardí,
viva dins del cor de l’un i l’altre
ens podrem tornar a besar
i una nova flama, en nostra amor fluirà.
Lara Pi
Ple d’il•lusions per aconseguir la pau,
jo valent m’hi vaig aventurar.
Ara visc amb l’angoixa de no tornar.
L’enemic armat, mai saps d’on sortirà
mes jo en llibertat o dins l’amagatall,
somniaré tornant-te a mirar .
Si visc, tornaré amb la meva amada;
si no visc, tu em somniaràs a mi.
Em trobaràs en el crepuscle de la nit
o en la brisa de la matinada fresca i clara,
a l’herba de les vores del camí
que un dia junts vam trepitjar,
a les branques verdes de molts arbres,
a l’escuma de les onades de la mar
i a l’aigua clara dels rierols,
al remolí del vent, i a la rosada del prat,
al caliu de les brases i al fum del foc.
I si més no els estels del cel i la claror del sol.
I aquesta Rosa flamejada
per sempre brillarà en el meu jardí,
viva dins del cor de l’un i l’altre
ens podrem tornar a besar
i una nova flama, en nostra amor fluirà.
Lara Pi
COMENÇAMENT
A partir del temps, deixo que flueixi dins meu tota la meva vida,
de forma relaxada, amb el caminar tranquil de qui ha trepitjat ja alguns sots, ha ensopegat i ha caigut.
Amb alguns morats encara frescos i altres ja llunyans,
brandint les meves cicatrius com a escut, sentint-me més immune, però sense oblidar el principi, i amb l’esperança de no arribar massa aviat al final.
Buidant el sac de les fútils passions i alleugerint l’esquena de pesades rancúnies.
Aixecant un somriure discret, tímid i sincer, fresca tonalitat que cobreix els rostres dels que ja dormen sense mal sons,
dels que van deixar de jutjar i donar consells,
dels que van guanyar rendint-se als seus desitjos.
I encara i així continua la meva convicció de seguir somiant en un món per a tots agradable, sent el cinisme sols una màscara a vegades usada per continuar vivint.
Sóc un començament, sempre sóc un començament.
Eva
de forma relaxada, amb el caminar tranquil de qui ha trepitjat ja alguns sots, ha ensopegat i ha caigut.
Amb alguns morats encara frescos i altres ja llunyans,
brandint les meves cicatrius com a escut, sentint-me més immune, però sense oblidar el principi, i amb l’esperança de no arribar massa aviat al final.
Buidant el sac de les fútils passions i alleugerint l’esquena de pesades rancúnies.
Aixecant un somriure discret, tímid i sincer, fresca tonalitat que cobreix els rostres dels que ja dormen sense mal sons,
dels que van deixar de jutjar i donar consells,
dels que van guanyar rendint-se als seus desitjos.
I encara i així continua la meva convicció de seguir somiant en un món per a tots agradable, sent el cinisme sols una màscara a vegades usada per continuar vivint.
Sóc un començament, sempre sóc un començament.
Eva
EL PETÓ
Torronet de sucre,
gerreta de mel,
les coses més dolces
és el meu bebè.
La seva careta
Demana, callada,
que ompli de petons
ses galtes rosades.
Amb somriure franc
i tendra abraçada
em dóna les gràcies
per aquesta besada.
M.N.Prats
gerreta de mel,
les coses més dolces
és el meu bebè.
La seva careta
Demana, callada,
que ompli de petons
ses galtes rosades.
Amb somriure franc
i tendra abraçada
em dóna les gràcies
per aquesta besada.
M.N.Prats
martes, 13 de abril de 2010
EL DERECHO A LA VIDA
EL DERECHO A LA VIDA
Esperamos que estos textos sean del agrado de las personas que los lean. Para elegir el tema nos pusimos todos de acuerdo y decidimos que cada cual lo hiciera según su propia opinión y estilo.
Por ser un tema extenso y delicado, ya verán que hay versiones muy diferentes. Están escritos en catalán y castellano.
El dret a la vida o el dret a viure
El dret a la vida o el dret a viure. Paraules diferents però molt semblants, un tema que de mil maneres podem enfocar. És molt possible que si preguntem a la gent sobre això, la majoria ho identificarà amb el dret de portar una nova vida al món, és a dir, sobre l'avortament.
Mes crec que això significa molt més, abasta innombrables problemàtiques sobre l’anomenat dret a la vida.
1 - Una crisi econòmica brutal en aquests moments tenim, una taxa d'atur descomunal que porta a milers de famílies a la desesperació. Hipoteques que no es poden pagar, desnonaments, ingressos miserables, si n'hi ha per a poder subsistir... En innombrables famílies existeixen aquestes situacions.
Què porta tot això? Angoixa, patiment, malaltia, maltractaments. Fins i tot hi ha suïcides.
Tots aquests casos no ens porta a dir que també pot ser un dret a la vida, ja que vida per desgràcia no ho és. La Constitució Espanyola diu en el Títol I, Capítol III, articles 41 i 47:
“els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l’assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació. L’assistència i prestacions complementàries seran lliures”.
Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l’interès general per impedir l’especulació. Pel que succeeix actualment, els nostres propis governants són els primers a incomplir el dret a la vida.
2 - Els drets humans, una paraula molt bonica. Però es compleix? Contínuament veiem a la televisió, ràdio i premsa dictadures polítiques que infligeixen el més elemental de la vida humana: guerres escandaloses, fenòmens naturals desastrosos, nens famèlics, homes i dones torturats i executats en nom d’una religió fanàtica i moltes situacions més de crueltat que existeixen.
No podem dir que també és un dret a la vida. Declaració Universal dels Drets Humans: Les Nacions Unides i en conseqüència també els nostres governants, no incompleixen també amb aquest dret .
3 - Guerra i terrorisme, un fenomen que avui en dia sacseja la nostra societat. Matar pel simple fet de matar, en uns casos per fanatismes religiosos, en altres per una mal entesa llibertat i, qui paga les conseqüències? La societat civil, els més innocents.
No és també un dret a la vida?
4 - Una mort digna. Quants malalts terminals pateixen amb desesperació i patiment la seva vida. I els connectats a una màquina que són vegetals en vida. Molts d'ells demanen tenir una mort digna, deixar de patir, demanen el dret a decidir sobre la seva vida. Però topem amb la religió que nega aquest dret. La majoria de religions diuen que hi ha vida després de la mort. Si és així, per què ens neguem al dret a una mort digna?
També és un dret a la vida, ja que després de la mort una nova vida hi ha.
5 - Avortar, un tema realment polèmic per les implicacions morals i ètiques que porta. A Espanya, l'any 2007 es van practicar més de 112.000 avortaments, dels quals més de 15.000 van ser en adolescents. Aquestes xifres em porten a pensar que tant grans o adolescents desconeixen o ignoren implícitament els mètodes anticonceptius que avui en dia existeixen. Potser, i principalment a les escoles, la informació que es dóna no és la correcta o és insuficient per conscienciar els nostres joves.
En la nostra societat l'Església Catòlica és la que impera majoritàriament, la qual es nega en rotund a l'avortament, no té en compte en absolut la dona sobre el dret a decidir.
Quan neix la vida en el si de la dona?
Quan es determina que un fetus ja és vida?
Són temes que porten llargues polèmiques i en què gairebé ningú es posa d'acord.
Sant Tomàs defineix l'ànima com el principi de la vida, també defineix que l'ànima pot existir amb independència del cos i també diu per exemple que l'ànima s'implanta quan hi ha activitat cerebral. L'església ho ignora. En tot cas m'inclino a pensar que el dret a la vida en aquest tema, també hi ha el dret de la dona a decidir lliurement, ja que és ella la que pateix les conseqüències d'un embaràs no desitjat, siguin per les circumstàncies que siguin, ella és la que el pateix i ella ha de decidir.
Finalment, he de dir que segurament molts altres temes podrien sortir i que podríem entre tots parlar i també sóc conscient que sobre aquests apunts que he desenvolupat, alguns estaran d’acord i altres no, però el principal i el més positiu de tot és el dret a discutir i a dialogar lliurement, una cosa que en altres societats i cultures és del tot impossible. Aquí tenim, almenys, la llibertat per parlar i decidir.
Mes crec que això significa molt més, abasta innombrables problemàtiques sobre l’anomenat dret a la vida.
1 - Una crisi econòmica brutal en aquests moments tenim, una taxa d'atur descomunal que porta a milers de famílies a la desesperació. Hipoteques que no es poden pagar, desnonaments, ingressos miserables, si n'hi ha per a poder subsistir... En innombrables famílies existeixen aquestes situacions.
Què porta tot això? Angoixa, patiment, malaltia, maltractaments. Fins i tot hi ha suïcides.
Tots aquests casos no ens porta a dir que també pot ser un dret a la vida, ja que vida per desgràcia no ho és. La Constitució Espanyola diu en el Títol I, Capítol III, articles 41 i 47:
“els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l’assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació. L’assistència i prestacions complementàries seran lliures”.
Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l’interès general per impedir l’especulació. Pel que succeeix actualment, els nostres propis governants són els primers a incomplir el dret a la vida.
2 - Els drets humans, una paraula molt bonica. Però es compleix? Contínuament veiem a la televisió, ràdio i premsa dictadures polítiques que infligeixen el més elemental de la vida humana: guerres escandaloses, fenòmens naturals desastrosos, nens famèlics, homes i dones torturats i executats en nom d’una religió fanàtica i moltes situacions més de crueltat que existeixen.
No podem dir que també és un dret a la vida. Declaració Universal dels Drets Humans: Les Nacions Unides i en conseqüència també els nostres governants, no incompleixen també amb aquest dret .
3 - Guerra i terrorisme, un fenomen que avui en dia sacseja la nostra societat. Matar pel simple fet de matar, en uns casos per fanatismes religiosos, en altres per una mal entesa llibertat i, qui paga les conseqüències? La societat civil, els més innocents.
No és també un dret a la vida?
4 - Una mort digna. Quants malalts terminals pateixen amb desesperació i patiment la seva vida. I els connectats a una màquina que són vegetals en vida. Molts d'ells demanen tenir una mort digna, deixar de patir, demanen el dret a decidir sobre la seva vida. Però topem amb la religió que nega aquest dret. La majoria de religions diuen que hi ha vida després de la mort. Si és així, per què ens neguem al dret a una mort digna?
També és un dret a la vida, ja que després de la mort una nova vida hi ha.
5 - Avortar, un tema realment polèmic per les implicacions morals i ètiques que porta. A Espanya, l'any 2007 es van practicar més de 112.000 avortaments, dels quals més de 15.000 van ser en adolescents. Aquestes xifres em porten a pensar que tant grans o adolescents desconeixen o ignoren implícitament els mètodes anticonceptius que avui en dia existeixen. Potser, i principalment a les escoles, la informació que es dóna no és la correcta o és insuficient per conscienciar els nostres joves.
En la nostra societat l'Església Catòlica és la que impera majoritàriament, la qual es nega en rotund a l'avortament, no té en compte en absolut la dona sobre el dret a decidir.
Quan neix la vida en el si de la dona?
Quan es determina que un fetus ja és vida?
Són temes que porten llargues polèmiques i en què gairebé ningú es posa d'acord.
Sant Tomàs defineix l'ànima com el principi de la vida, també defineix que l'ànima pot existir amb independència del cos i també diu per exemple que l'ànima s'implanta quan hi ha activitat cerebral. L'església ho ignora. En tot cas m'inclino a pensar que el dret a la vida en aquest tema, també hi ha el dret de la dona a decidir lliurement, ja que és ella la que pateix les conseqüències d'un embaràs no desitjat, siguin per les circumstàncies que siguin, ella és la que el pateix i ella ha de decidir.
Finalment, he de dir que segurament molts altres temes podrien sortir i que podríem entre tots parlar i també sóc conscient que sobre aquests apunts que he desenvolupat, alguns estaran d’acord i altres no, però el principal i el més positiu de tot és el dret a discutir i a dialogar lliurement, una cosa que en altres societats i cultures és del tot impossible. Aquí tenim, almenys, la llibertat per parlar i decidir.
Anton Millàs
Suscribirse a:
Entradas (Atom)