martes, 6 de julio de 2010

LA MEVA GOSSETA



És un dia d'hivern fred i plujós.
Quina mandra em fa
quan penso que del llit m'he d'aixecar.
No poso el despertador,
ja que la meva gosseta petita i graciosa
que només 40 quilos pesa ja,
de despertador em fa.
Un cop sec i obro els ulls,
la meva gosseta és
qui amb els seus ulls em diu:
“aixeca't ja, que has de treballar,
diners has de portar
i el llit m’has de deixar”.
Com un coet m'aixeco
i a la dutxa vaig,
obro l'aixeta i ah! La freda he obert.
Em vesteixo ràpid i al carrer surto,
he d'anar a treballar,
que fosc que és, penso jo.
Pel carrer no trobo a ningú,
a la fàbrica arribo i tampoc,
potser m'he equivocat i festa ha de ser.
Miro el rellotge i merda!,
si només són les cinc!
La gosseta m'ha tornat a enganyar
per fer-me fora del llit
i la molt punyetera poder-s’hi ficar.
És un dia d'hivern fred i plujós.
Quina mandra em fa
quan penso que del llit m'he d'aixecar.

Anton Millàs

No hay comentarios:

Publicar un comentario