EL CEMENTIRI ANTIC DE PALLEJÀ

Tinc el sa costum de visitar el cementiri de Pallejà a la diada de Tots Sants, dia en què també es commemora la festa dels fidels difunts. En el transcurs de la meva visita, faig una pregària per totes les persones que hi ha enterrades. També, amb el cor ben trist, hi vaig les dates d’enterrament del nostres familiars i dels amics o amigues més íntims.

Avui he entrat a visitar-lo, per fer-ne una descripció i un breu comentari.

En el seu entorn exterior hi ha un parc amb gespa molt ben cultivada, uns bancs per descansar o també  per meditar i uns jardinets amb flors a l’entorn de la reixa d’entrada. A la part de dins contemplo uns xiprers, dos  panteons i diversos pisos de nínxols, alguns carregats de  flors; també hi ha corones dipositades a honor dels difunts més recents. Les làpides porten el nom i cognoms de les famílies respectives i algun que altre retrat seguit de creus, imatges i objectes que poden ser referents als difunts que hi descansen. 

Jo anava pensant: “Els xiprers són signe d’acolliment i ens obren a l’infinit. Els rams de flors - que en cert punt fan impressió d’exposició, tot i que respecto el sentit i l’emoció amb què les dipositen familiars i amics - ben aviat espanseixen i s’assequen”. Us dic amb tota franquesa que el que m’ha captat més l’atenció són els retrats amb els noms corresponents. A mi, em queden molt gravades les fesomies de les persones que fan vida en el nostre poble i la bona relació que he tingut amb elles, fins i tot en les salutacions en el passeig pel carrer, i m’agrada recordar els seus fets. També he descobert que hi ha difunts o difuntes que han mort fa poc temps i que no n’estava assabentada.

En asseure’m al banc del passeig, he començat a meditar que si tens fe no pots quedar-te amb la fredor de la caixa. Aquest és el motiu que em porta a recordar les persones en vida i amb els seus fets positius, tot esperant i desitjant que puguin gaudir d’una vida més feliç a l’infinit de Déu.