A les vigílies, una altra excursió per cercar molsa, pinyes i algun petit arbust que no podia mancar al pessebre. Quan ja el teníem fet i remirat, venien amics del meu germà petit que cantaven a l’escolania i ens feien un recital de cançonetes de Nadal. Això sí, amagats sota la taula, ja que un d’ells era molt vergonyós.
La nit de Nadal, ben abrigats i amb bufandes, assistíem a la “Missa del Gall” encara que ens agafés el son. No hi volíem faltar mai. Ens entusiasmava el cant de nadales tot besant el nen Jesús, i sobretot l’arribada a casa amb la tertúlia i els cants, tot tastant els primers torrons de la temporada, junt amb alguna neula, i el traguet de mistela amb porró, que no mancava mai aquella nit.
El dia de Nadal la gran trobada era a taula. La reflexió i el record per als pobres i el petit obsequi de menjar per als més propers a casa. El nostre dinar era el típicd’aquells temps: escudella, carn d’olla amb bona pilota, pollastre amb prunes i pinyons i ,a l’hora de les postres, encara recordo amb il•lusió el tràfec que teníem els més petits d’esmolar els pals per fer cagar el tió, perquè si no cagava no tindríem els torrons, les neules i el champany tan desitjat pels més grans.
La sobretaula s’allargava plena de cantades amb petits instruments casolans, acompanyatdes de rialles i abraçades que ens sortien del cor.
El dia de Sant Esteve anàvem a veure la representació dels Pastorets.
Rosa Juncadella, 25 de novembre de 2009
Voldria transmetre una poesia que va escriure el meu pare l’any 1938 titulada “ Dia joiós ”