He canviat el llit per un cafè calent...

He canviat el llit per un cafè calent a la meva cuina lluminosa. Just acaba d’obrir-se el sol per a tots els habitants d’aquest poble, els de totes les ciutats i països on ara despunta el dia. Per a mi també.

Aquesta aroma que es dibuixa entre la taula, els fogons i la tassa, m’abraça i m’agrada. Vull seure.

Miro els llacets de colors que agafen les cortines perquè sembla que vulguin mostrar-me el paisatge, convidar-me a viure i ensenyar-me amb timidesa un espai matinal, asserenat, quotidià, ple de trànsit i de notícies radiofòniques.

Les nenes encara dormen, però jo ja sóc aquí, esperant-les...

El món es lleva amb mi, o sóc jo qui es lleva amb el món? Tot plegat és ben curiós! Perquè, a veure... Jo formo part del món o el món té una infinitament petita part de la seva composició que és diu Teresa?

Bé! En qualsevol cas aquests moments són vitals, plens de força i d’alegria.

El rentaplats no ha deixat cap senyal del dia anterior. Així, doncs, tot comença de nou!

Sí, ja ho sé... Serà la mateixa feina, potser les mateixes paraules al company afligit, la rutina diària que en diem. Però quan miro per aquesta finestra de la meva cuina lluminosa, amb el pijama que em va gran i els ulls encara mig tancats, se’m posa l’ànima tan encesa d’aquesta llum nova i recent que voldria sortir a menjar-me la vida.

Bon dia, Teresa! 

Teresa Riera