La llengua és la gran herència
que hem rebut d’avantpassats,
i ja en el pit de la mare
descobrim el seu parlar.
En els petons i abraçades
hem començat a copsar,
paraules d’amor expressades
que poc a poc han penetrat.
La llengua, és com una joia
que hem d’ensenyar a valorar,
tot respectant les persones
l’hauríem de fer estimar.
Als nous vilatans que vénen
amb afany de progressar,
ajudem-los a que parlin
la llengua dels catalans.
Les llengües que aprendran
al llarg de la seva vida,
els obriran nous camins
de ciència, art i cultura.
Fem créixer la nostra llengua
no ens la deixem trepitjar,
procurem fer nous amics
compartint nostre parlar.
Doncs la llengua catalana
és per a mi un gran tresor
fou llegat de pare i mare
que van infondre al meu cor.
Rosa Juncadella, 12 de febrer de 2009
martes, 24 de noviembre de 2009
LA LLENGUA CATALANA
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Molt bonica aquesta poesia.
ResponderEliminarFelicitats.