La nineta prou plorava
a la voreta del mar.
Ella prou que somniava
per l’amor que se n’havia anat.
Ai, de l’amor! Amoretes
bé prou que t’han mal ferit.
Surten tes llàgrimes netes
més brolla sang del teu pit.
No hi ha sang, sols és angoixa.
No hi ha cap punyal clavat
mes, n’hi ha un que et burxa
en el teu cor amagat.
No ploris, dolça nineta,
que aquest dolor passarà.
I aquesta sang que ara vesses
vers al mar se n’anirà.
I les sirenes que diuen,
que canten cançons d’amor,
en ses aigües, quan refili,
cantaran una cançó.
I allà lluny, enllà dels núvols
com un vent que bati el món,
foc i pluja, calma i rúfol
de sobte, callaran tots.
I sobre les grans onades
se sentirà una remor.
Són les sirenes que canten
buscant guspires d’amor.
I cada una que agafin
la posaran al teu cor
perquè ell també refili
content i curull d’amor.
TERESA ROIG
No hay comentarios:
Publicar un comentario