viernes, 4 de septiembre de 2009

EL CONVENT ABANDONAT

El convent en la nit es dreçava

com un monstre ficat a la fosca
o potser en silenci resava
com resaven un dia les monges.

S’esmunyia el vent per les portes
i els forats trossejats de les teules
i la tramuntana xisclava i bufava.
I els vells murs que la nit vetllaven
i les cel·les tan tristes i soles
i el vell campanar sens campana
silenciós dins tenebres i angoixes.
I el jardí! Trist record del que foren
ple d’enyors, de perfums i ruïnes,
van plorant per ses terres estèrils,
que mai més a florir tornarien.

Dic adéu a les ombres i gestes
que dibuixen perfils en la fosca.
Adéu sí, a les velles quimeres
que un moment van tenir cos i forma.

Teresa Roig

No hay comentarios:

Publicar un comentario