LES ROSES

De les flors del meu jardí

em fascinen molt les roses.
Tenen colors de setí
i perfum, d’amor de dones.

Les blanques són la puresa
d’una nena amb tot l’encant,
emmirallen amb bellesa
el candor que té l’infant.


Les de color groc són fines,
cada dia van creixent,
amb passos lents com les nines,
s’atansen prop de la gent.

EI color rosa claret
fa lloança a la vida,
amb tendresa, fruita i llet
creix i es fa gran la nina.


En el color rosa i groc
l’amor ja va trobant lloc.
Mira, busca, s’apassiona,
plora, riu i acarona…


Ai! el color rosa fort!
És l’amor que s’ha fet gran,
i el seu millor conhort
és viure prop de l’amant.

Oh! en el vermell setinat,
tot l’amor hi ha quallat
i treballa nit i dia
per fer gran una família.

Bell ets, vermell de vellut!
Tens fortalesa, riquesa,
has fornit tota tendresa
i mai l’olor tu no has perdut.

Rosa Juncadella. Maig de 2007