Entra com una centella
a la sala de descans
i com si es mogués la terra
tot es mou d’ací i d’enllà.
S’omple tot de bonhomia
tot esclata en bon humor
i fins les menys eixerides
els hi bat alegre el cor.
Ella porta mil joguines
llaminadures també,
però és tanta sa tendresa
que un dia sense voler
son cor portarà a trossos
doncs pot fer això i molt més,
perquè és la dona més bona
que en el món mai hi hagué.
Fins i tot té nom de dama
que en l’època grega nasqué
i per això retro homenatge
a la nostra Salomé.
Teresa Roig
No hay comentarios:
Publicar un comentario