PÀTRIA

País de cims, de mar i de muntanyes,
de bells conreus i formoses fondalades,
de vinyes netes que resen benaurances
xuclant la vida que hi ha en ses entranyes.

Pugen a un cim. Claven els peus a terra
i els ulls lliscant per tot l’espai d’entorn,
criden al cel i amb veu de trèmol ploren,
què se n’han fet d’aquells que ja no hi són?

No els veiem pas. Són l’aire que ens alena
i ens omple el cor de força i de braó.
No els veu ningú. Són l’aire, són la terra
i som nosaltres que els portem en el cor.

Junts preguem per ells i per nosaltres
i en vida o sense ens unirà l’amor.

Teresa Roig