A la meva família érem set germans. Els meus pares ens feien gaudir molt de les festes. Nadal era el dia més celebrat de l’any. Uns dies abans, i a taula, decidíem el dia per anar al bosc a cercar troncs trencats per fer la cova i demanar-ne un de més gran per fer cagar el tió.
A les vigílies, una altra excursió per cercar molsa, pinyes i algun petit arbust que no podia mancar al pessebre. Quan ja el teníem fet i remirat, venien amics del meu germà petit que cantaven a l’escolania i ens feien un recital de cançonetes de Nadal. Això sí, amagats sota la taula, ja que un d’ells era molt vergonyós.
La nit de Nadal, ben abrigats i amb bufandes, assistíem a la “Missa del Gall” encara que ens agafés el son. No hi volíem faltar mai. Ens entusiasmava el cant de nadales tot besant el nen Jesús, i sobretot l’arribada a casa amb la tertúlia i els cants, tot tastant els primers torrons de la temporada, junt amb alguna neula, i el traguet de mistela amb porró, que no mancava mai aquella nit.
El dia de Nadal la gran trobada era a taula. La reflexió i el record per als pobres i el petit obsequi de menjar per als més propers a casa. El nostre dinar era el típicd’aquells temps: escudella, carn d’olla amb bona pilota, pollastre amb prunes i pinyons i ,a l’hora de les postres, encara recordo amb il•lusió el tràfec que teníem els més petits d’esmolar els pals per fer cagar el tió, perquè si no cagava no tindríem els torrons, les neules i el champany tan desitjat pels més grans.
La sobretaula s’allargava plena de cantades amb petits instruments casolans, acompanyatdes de rialles i abraçades que ens sortien del cor.
El dia de Sant Esteve anàvem a veure la representació dels Pastorets.
Rosa Juncadella, 25 de novembre de 2009
Voldria transmetre una poesia que va escriure el meu pare l’any 1938 titulada “ Dia joiós ”
D I A J O I Ó S
Nadal s’acosta. Bella diada.
Molts dies abans preparem ja
un lloc de casa per al pessebre
i fem els plans per començar.
Un munt de fustes i tions guerxos
són les muntanyes que anem a fer:
grans fondalades i cims altíssims
per on vinguin ramats de bens.
Sacs vells es busquen per estripar-los,
guix amb destresa sabem posar,
fustes molt velles ben combinades,
plans i muntanyes per adornar.
El pla en marxa, fem comentaris:
“és molt més maco que l’any passat”.
Vull que intervinguin els nens i nenes,
tots els de casa, ja està pactat.
El pare arregla alguna cosa.
La mare, roba busca per fons
i la quitxalla, la més petita,
fan comentaris plens d’il•lusions.
Una gran caixa del rebost treuen
on les figures passen el temps,
l’obren, somriuen i els petits canten,
és la gran joia, tots molt contents.
Treuen la molsa que ja està seca,
el bou, la mula i els pastorets
i per fi treuen d’una capseta:
Josep, Maria i el Jesuset.
Les muntanyes totes són fetes,
les figuretes van arribant,
sempre caminen totes soletes,
són tan formoses! Déu és molt gran.
Joan Juncadella, Nadal 1938
No hay comentarios:
Publicar un comentario