Els Reis Mags

- Pare?
- Sí, fill meu, digue’m.
- Escolta, vull que em diguis la veritat!
- És clar, fill meu, sempre te la dic.
- És que...
  Va dubtar una mica, en Marc.
- Digue’m, fill meu, digue’m.
- Pare, existeixen els Reis Mags?  
  El  pare es va quedar un xic sobtat i va mirar la seva dona.
- És que els nens diuen que sou els pares. És veritat?
- I tu, què en penses, fill meu?
- D’una banda no m’ho crec, perquè vosaltres no m’enganyeu mai! Però com que els nens diuen això...
 El pare i la mare es van mirar un instant i, sense pensar-ho dues vegades li van contestar:  
- Mira, fill, efectivament són els pares que posen els regals, però...  
- Llavors és veritat?
  Va contestar el nen amb ulls plorosos.
- M’heu enganyat!
- No, mira, mai t’hem enganyat, perquè els Reis Mags sí que existiren.
- Doncs, no ho entenc!
- Asseu-te un moment i t’explicarem una breu història, que com que t’has fet una mica més gran ja l’entendràs.  
- Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d’Orient guiats per una estrella es van apropar al Portal per adorar-lo. Li van dur regals en prova d’amor. El Nen va somriure, semblava feliç. Els tres Reis van acordar que durien regals a tots els nens del món per, així, omplir-los de felicitat. Els pares, per celebrar aquest dia i per continuar la tradició, porten regals als seus fills i filles. I com que als nens petits els encanta la màgia, preparen la festa de Reis amb patges que de nit, amb un gran misteri, porten els paquets.
En Marc es va quedar un xic consirós.
 Els pares li van fer una proposta:
- Marc, tu tens la Regina, la teva germaneta petita. Si et sembla, l’any que ve podràs ajudar-nos a preparar la nit màgica de Reis i embolicaràs amb nosaltres tots els regals, menys els teus, per descomptat!
- Ja hi podeu comptar!
Llavors es va apropar a la seva guardiola i va dir:
- Ara hi tinc pocs diners, però amb els estalvis que puc fer durant aquest any també us prepararé una sorpresa per a vosaltres.  

Amb una gran abraçada, junt amb unes llagrimetes d’emoció es van donar les gràcies mútuament.
- Gràcies, fill ! 

- Gràcies, pares!

Rosa Juncadella, 19 de gener de 2009