RECORDS DE L'ESCOLA

 

A l'escola vaig anar jo,
la meva mare m’hi va portar,
entre plors i rebequeries,
a l'infern vaig entrar.
 
Escola Nacional,
Escola infernal,
mestre sever que feixista era,
cada dia hissar banderes
i ferms per Déu, la pàtria i el rei.
 
Reis gots i visigots,
Pelai, Isabel i Fernando,
El Alcazar de Toledo,
formació de l'esperit nacional,
memoritzar-los tots havíem de fer.
I el més important, no ho deixem,
“El Caudillo“.
 
Gimnàstica vam tenir,
un parell d'hores per setmana,
un parell de flexions
i cantar Muntanyes Nevades.
Que forts ens fèiem
d'esperit i ment,
però que escanyolits seguíem sent.
 
Religió per Déu falta ens feia,
Moisès i Abraham,
Josep i les Dotze tribus,
Martiri i passió, 
pecat venial i mortal,
quina por ens feia a tots.
 
Sumes i restes, trencats,
arrel quadrada, geografia,
rius d'Espanya, caps i golfs.
I el que no ho sabia, 
bufetada rebia.
 
Quina sort vam tenir,
ja que gran mestre teníem.
Mans vermelles, ulls morats,
pèls arrencats, puntada al darrere,
puny i anell la signatura era.
 
Quins records més bonics,
Quins plors més joiosos.
 
Anton Millàs,  28 de gener de 2010