martes, 13 de abril de 2010

El dret a la vida o el dret a viure

El dret a la vida o el dret a viure. Paraules diferents però molt semblants, un tema que de mil maneres podem enfocar. És molt possible que si preguntem a la gent sobre això, la majoria ho identificarà amb el dret de portar una nova vida al món, és a dir, sobre l'avortament.
Mes crec que això significa molt més, abasta innombrables problemàtiques sobre l’anomenat dret a la vida.
1 - Una crisi econòmica brutal en aquests moments tenim, una taxa d'atur descomunal que porta a milers de famílies a la desesperació. Hipoteques que no es poden pagar, desnonaments, ingressos miserables, si n'hi ha per a poder subsistir... En innombrables famílies existeixen aquestes situacions.
Què porta tot això? Angoixa, patiment, malaltia, maltractaments. Fins i tot hi ha suïcides.
Tots aquests casos no ens porta a dir que també pot ser un dret a la vida, ja que vida per desgràcia no ho és. La Constitució Espanyola diu en el Títol I, Capítol III, articles 41 i 47:
“els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l’assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació. L’assistència i prestacions complementàries seran lliures”.
Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l’interès general per impedir l’especulació. Pel que succeeix actualment, els nostres propis governants són els primers a incomplir el dret a la vida.
2 - Els drets humans, una paraula molt bonica. Però es compleix? Contínuament veiem a la televisió, ràdio i premsa dictadures polítiques que infligeixen el més elemental de la vida humana: guerres escandaloses, fenòmens naturals desastrosos, nens famèlics, homes i dones torturats i executats en nom d’una religió fanàtica i moltes situacions més de crueltat que existeixen.
No podem dir que també és un dret a la vida. Declaració Universal dels Drets Humans: Les Nacions Unides i en conseqüència també els nostres governants, no incompleixen també amb aquest dret .
3 - Guerra i terrorisme, un fenomen que avui en dia sacseja la nostra societat. Matar pel simple fet de matar, en uns casos per fanatismes religiosos, en altres per una mal entesa llibertat i, qui paga les conseqüències? La societat civil, els més innocents.
No és també un dret a la vida?
4 - Una mort digna. Quants malalts terminals pateixen amb desesperació i patiment la seva vida. I els connectats a una màquina que són vegetals en vida. Molts d'ells demanen tenir una mort digna, deixar de patir, demanen el dret a decidir sobre la seva vida. Però topem amb la religió que nega aquest dret. La majoria de religions diuen que hi ha vida després de la mort. Si és així, per què ens neguem al dret a una mort digna?
També és un dret a la vida, ja que després de la mort una nova vida hi ha.
5 - Avortar, un tema realment polèmic per les implicacions morals i ètiques que porta. A Espanya, l'any 2007 es van practicar més de 112.000 avortaments, dels quals més de 15.000 van ser en adolescents. Aquestes xifres em porten a pensar que tant grans o adolescents desconeixen o ignoren implícitament els mètodes anticonceptius que avui en dia existeixen. Potser, i principalment a les escoles, la informació que es dóna no és la correcta o és insuficient per conscienciar els nostres joves.
En la nostra societat l'Església Catòlica és la que impera majoritàriament, la qual es nega en rotund a l'avortament, no té en compte en absolut la dona sobre el dret a decidir.
Quan neix la vida en el si de la dona?
Quan es determina que un fetus ja és vida?
Són temes que porten llargues polèmiques i en què gairebé ningú es posa d'acord.
Sant Tomàs defineix l'ànima com el principi de la vida, també defineix que l'ànima pot existir amb independència del cos i també diu per exemple que l'ànima s'implanta quan hi ha activitat cerebral. L'església ho ignora. En tot cas m'inclino a pensar que el dret a la vida en aquest tema, també hi ha el dret de la dona a decidir lliurement, ja que és ella la que pateix les conseqüències d'un embaràs no desitjat, siguin per les circumstàncies que siguin, ella és la que el pateix i ella ha de decidir.
Finalment, he de dir que segurament molts altres temes podrien sortir i que podríem entre tots parlar i també sóc conscient que sobre aquests apunts que he desenvolupat, alguns estaran d’acord i altres no, però el principal i el més positiu de tot és el dret a discutir i a dialogar lliurement, una cosa que en altres societats i cultures és del tot impossible. Aquí tenim, almenys, la llibertat per parlar i decidir.

Anton Millàs

No hay comentarios:

Publicar un comentario