domingo, 6 de junio de 2010

TESTIMONIATGE: EL TABAC MATA!

El dia de Sant Joan celebràvem el teu sant a Bellvei. Durant la sobretaula vaig observar que feies mala cara, que estaves més prim...Quan vaig preguntar-te si no et trobaves bé, vas respondre:
-Em surt una grip forta!
Que gran va ser la teva grip! El dilluns dia 27 anaves al sastre a recollir el teu últim conjunt d'americana i pantalons. En arribar a la rectoria la febre et deixava al llit, i la metgessa va dir:
- Mossèn Joan té pleura. Convé fer-li una bona revisió.
Dimecres dia 29 vas venir a Pallejà. Sols portaves una bossa amb una camisa i una muda interior, els llibres del rés, el diari i els rosaris.
Mentre et passava per la pantalla, el metge em deia amb senyes que mirés bé el pulmó dret. Mentre et vesties la mala notícia em va segar les cames:
-Té un tumor gran i no em fa cap gràcia. Convé fer-li radiografies, analítiques, proves...
Vaig telefonar al Ramon. T’ingressàvem a la clínica Tres Torres amb un pronòstic dolent:
-Càncer de pulmons, un tumor gran al dret i ramificacions a l'esquerre.
-Fuma, vostè? Li van preguntar els metges.
-Fa tres anys que he deixat el tabac.
-No hi fa res. Aquesta n’ha estat la causa.
Els dos metges van coincidir que no es podia operar. Li van donar vida per tres mesos.
Jo hauria cridat per les places:
Per l’interès del negoci,
que deixin vendre verí.
No fumeu! No fumeu!
Prepareu la vostre mort!
A casa, el tabac va desaparèixer.
Estic escrivint vetllant el seu son inquiet, potser seran les seves últimes hores. Com acabarà la seva vida? Quina incògnita, Senyor! Néixer i morir, el gran misteri!
El seu cos va perdent les carns. Fa dies que no menja, tan sols accepta l'aigua que alguns cops li provoca vòmits, viu ben bé de l'aire del cel. Li donem calmants. Ell no en voldria, no ens pot dir  per què, però n’hi posem a la boca tot dormint. Ja no té vigor per parlar, les últimes paraules foren: sem...pre, sem...pre, sem...pre, i es posà trist perquè no li sortia la resta.
Ara dorm serè. Nosaltres no volem que pateixi. Déu estima l'home i el metge té mitjans per no fer-lo patir... Beneïda sigui la ciència!
Va morir el dia 2 de desembre de 1988. Va ser enterrat a Bellvei, el poble on havia exercit el seu ministeri, ja que volia quedar-se amb els seus feligresos.

Rosa Juncadella

No hay comentarios:

Publicar un comentario