PRIMAVERA, ON ETS?

Una petita llum, una escletxa al cel

ets primavera o miratge de desert,

que els sentits tinc adormits.

És la dolça primavera dels teus ulls al mirar,

ulls de primavera que resplendeixen

com mirada de nen, que tot mira,

que tot vol veure i trobar.

Mes en trobar-te a faltar

la teva llum és trista.

Una mà et cobreix,

són els núvols que no volen marxar

i la teva trista llum.

Els sentits no em deixen despertar.

És ja el temps, treu la mà

deixa la primavera arribar.

Són moments d’enamorats,

de passejades i sospirs,
mirades i somriures,

per tots és igual,

grans i no tan grans
és la primavera en arribar.

De la mà agafats

és el caminar dels enamorats.

Anton Millàs. (25/3/2010)