viernes, 14 de mayo de 2010

COMENÇAMENT

A partir del temps, deixo que flueixi dins meu tota la meva vida,
de forma relaxada, amb el caminar tranquil de qui ha trepitjat ja alguns sots, ha ensopegat i ha caigut.

Amb alguns morats encara frescos i altres ja llunyans,
brandint les meves cicatrius com a escut, sentint-me més immune, però sense oblidar el principi, i amb l’esperança de no arribar massa aviat al final.

Buidant el sac de les fútils passions i alleugerint l’esquena de pesades rancúnies.

Aixecant un somriure discret, tímid i sincer, fresca tonalitat que cobreix els rostres dels que ja dormen sense mal sons,
dels que van deixar de jutjar i donar consells,
dels que van guanyar rendint-se als seus desitjos.

I encara i així continua la meva convicció de seguir somiant en un món per a tots agradable, sent el cinisme sols una màscara a vegades usada per continuar vivint.

Sóc un començament, sempre sóc un començament.

Eva

No hay comentarios:

Publicar un comentario