ROSA FLAMEJADA

Rosa flamejada, cor al jardí del meu cos.
Ple d’il•lusions per aconseguir la pau,
jo valent  m’hi vaig aventurar.
Ara visc amb l’angoixa de no tornar.
L’enemic armat, mai saps d’on sortirà
mes jo en llibertat o dins l’amagatall,
somniaré tornant-te a mirar .
Si visc, tornaré amb la meva amada;
si no visc, tu em somniaràs a mi.
Em trobaràs en el crepuscle de la nit
o en la brisa de la matinada fresca i clara,
a l’herba de les vores del camí
que un dia junts vam trepitjar,
a les branques verdes de molts arbres,
a l’escuma de les onades de la mar
i a l’aigua clara dels rierols,
al remolí del vent, i a la rosada del prat,
al caliu de les brases i al fum del foc.
I si més no els estels del cel i la claror del sol.
I aquesta Rosa flamejada
per sempre brillarà en el meu jardí,
viva dins del cor de l’un i l’altre
ens podrem tornar a besar
i una nova flama, en nostra amor fluirà.

Lara Pi