jueves, 15 de julio de 2010

LA MESTRESSA DE CASA

A l’alba, el sumptuós gall vermell i daurat canta: “quiquiriquí!”
A la mestressa de casa li fa de despertador.
Es lleva, es renta, es pentina, per últim es posa el davantal i baixa al corral.
Els conillets es comencen a despertar, a dins la llodriguera.
La mestressa dóna de menjar als conills, a les gallines, al gos i al gat.
Treu les fulles mortes de les flors i rega les plantes, abans que cremi el matiner sol.
Prepara l’esmorzar, llet condensada amb infusió de malta torrada, el pa del dia abans torradet amb oli d’oliva i sucre, per al marit i per als nens, el crostó per ella també.
Amb somriure de plaer, mira la seva família, sentint-se com oreneta davant del niu.
Baixa cada dia a la plaça, a comprar per fer el menjar, amb el cistell i el paraigua si plou, o el vano per ventar-se si fa calor.
Las paradetes, amb fruites de colorins, les verdures fresques i verdes, un jardí; però ella comprarà els productes de temporada, res de capritx, ni malgastar.
Torna a casa, per fer el dinar amb els queviures que va comprar.
Quan tots marxen, després de dinar recull i frega, es fa el cafetó,
barrejat amb malta o xicoira que el cafè sol surt molt car.
A l’hora d’asseure’s treu d’una bossa unes agulles amb un jersei enganxat que està fent als nens, i després i si arriba la llana, gorra i bufanda; encara que no pugui anar-se’n a dormir en tota la nit.
Abans de les festes s’ha de pintar la cuina i el pati, perquè lluï preciós.
Perquè és tota una dona de casa, i no s’hi pot negar.
Ara, cinquanta anys més tard, a la residència de la tercera edat, la cadira de rodes la va jubilar.



Lara Pi. 23 – 2 - 2010

No hay comentarios:

Publicar un comentario