LA MEVA GOSSETA

És un dia d'hivern fred i plujós.

Quina mandra em fa

quan penso que del llit m'he d'aixecar.

No poso el despertador,

ja que la meva gosseta petita i graciosa

que només 40 quilos pesa ja,

de despertador em fa.

Un cop sec i obro els ulls,

la meva gosseta és

qui amb els seus ulls em diu:

“aixeca't ja, que has de treballar,

diners has de portar

i el llit m’has de deixar”.

Com un coet m'aixeco

i a la dutxa vaig,

obro l'aixeta i ah! La freda he obert.

Em vesteixo ràpid i al carrer surto,

he d'anar a treballar,

que fosc que és, penso jo.

Pel carrer no trobo a ningú,

a la fàbrica arribo i tampoc,

potser m'he equivocat i festa ha de ser.

Miro el rellotge i merda!,

si només són les cinc!

La gosseta m'ha tornat a enganyar

per fer-me fora del llit

i la molt punyetera poder-s’hi ficar.

És un dia d'hivern fred i plujós.

Quina mandra em fa

quan penso que del llit m'he d'aixecar.

Anton Millàs