viernes, 4 de septiembre de 2009

FER-SE GRAN

Els meus cabells són canosos,

tinc arruguetes inquietants,
un xic de dolor als ossos
i també insomnis constants.

“Ja ho he fet tot”, de vegades penso.
Quin goig! He pujat els fills,
de grat vaig cuidar els pares.
Amb l’espòs sóc molt feliç.

Tinc molts néts. Quina joia donen,
si s’esqueia els he cuidat.
No sempre em necessiten.
Què faig? Quedar-me al sofà?

Pujaré al tren, al vaixell…
M’ho repenso; agafaré l’avió.
La vida cada dia s’escurça,
vull veure més l’horitzó.

He gaudit de bons viatges,
m’ha agradat conèixer món,
però el meu poble té vida,
la seva gent és el millor.

Torno amb el tren…
Es para a cada estació.
A poc a poc ja em programo
activitats per fer jo.

Gimnàs, em cal mantenir-me.
Caminar, que també és bo.
Reflexió que a mi m’incita.
Què faig per un món millor?

Hi ha vellets que estan molt tristos.
Fem un grup i els visitem,
si els arrenquem un somriure
veureu que bé ens trobarem.

Faré el taller de memòria,
no m’anirà malament,
aprendré a manejar l’euro
i l’ordinador, que tampoc l’entenc.

Del respecte a la natura,
voldria ser-ne conscient.
Brossa orgànica, sola pura;
podria engrescar la gent?

Preparem festes, disfresses,
anirem al ball dels grans,
per aprendre a guanyar i perdre
muntarem jocs al casal.

Tot jugant, tot fent tertúlies,
ens sentirem catalans.
Compartint les experiències,
ens tornarem més humans.

Avis, àvies,
voleu també pujar al tren?
Mes no us ho penseu gaire,
no sigui cas que el perdem.

Rosa Juncadella

2 comentarios:

  1. Rosa m'agrada molt la teva poesia, perque es molt alegre.
    M'agradaria que m'espliquesis lo del treball de la font del carinyo.
    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  2. Rosa: m'agraden molt les teves poesies.
    Rosa Armengol

    ResponderEliminar